Passin i vegin, perquè no ens amaguem de res

Durant les últimes tres setmanes i durant els propers dos mesos, la ciutadania ha assistit i assistirà a un espectacle democràtic mai vist en aquest país. Les diverses i nombroses persones militants d’Esquerra, cadascuna d’elles, tindrà la veu, el vot i el poder de posar-se al capdavant del tercer partit de Catalunya, o en el seu defecte, decidir quina persona vol al capdavant del projecte, que alhora també decidirem entre totes i tots.
Ja fa alguns anys que els diaris en van plens de reportatges, articles i títols grandiloqüents que parlen en termes com el descrèdit de la política, la desil·lusió per la política, la crítica a allò que alguns anomenen partitocràcia o la manca de participació de les ciutadanes i ciutadans en els afers públics. En aquest sentit, els elogis al sistema d’elecció de candidats als Estats Units d’Amèrica per part de la premsa és pràcticament unànime. És si més no qüestionable l’equitat d’aquest sistema, sobretot tenint en compte la opacitat dels comptes de donacions dels diversos i diverses candidates, amb molts zeros i amb cap nom al costat, o bé l’atorgament discrecional de delegats a cada estat, en funció d’interessos partidistes i no pas populars. Però m’interessa però remarcar que na Hillary Clinton i en Barack Obama pertanyen al mateix partit, i dic això perquè quan aquests dos personatges mundialment coneguts s’insulten, i és el més suau que es fan, en diem la festa de la democràcia. Esquerra està debatent sobre persones i projectes polítics per a assolir uns objectius públics, transparents, coneguts de totes i tots. Seguim parlant de crisi? Parlem si us plau de la festa de la democràcia. A Esquerra fem festes democràtiques anomenades assemblees anualment pel que fa a l’àmbit local, bianualment pel què fa a l’àmbit comarcal, quatrianualment pel què fa a l’àmbit nacional, i això com a mínim! En aquestes festes democràtiques, a més a més, també hi poden participar les i els simpatitzants. Seguim dient que tots els partits són iguals? En uns el carnet del partit i el del club súper3 es confonen. A Esquerra pots decidir el seu camí fins i tot si tan sols fa tres mesos que t’has unit a la colla.
Una altra de les paraules més habituals últimament, referides a Esquerra, és divisió. Si la confrontació d’idees és divisió, estem sens dubte dividits. D’altres ho anomenen debat, d’altres ho anomenen democràcia participativa. No ens hem d’amagar de res, perquè no tenim res a amagar. Algú coneix quins sistemes electius funcionen a l’interior de la resta de partits polítics amb representació a Catalunya? Sap algú que les donacions anònimes a partits polítics han estat legals fins que ha arribat Esquerra al primer pla del panorama polític? Sovint ens falta perspectiva històrica. I no ens referim a on érem o on som. El mètode científic a la inversa, la falsació de Popper, ens ve a dir que els camins sense sortida també es recorren de vegades per a esbrinar que no en tenen, de sortida. I arribats al mur o al precipici o a allò que talli el camí, els i les militants d’Esquerra desfem el camí si és que cal desfer-lo, per a prendre un altre camí, i així successivament fins a trobar el correcte, el que ens porta a allò que creiem que assegurarà el màxim benestar possible a les ciutadanes i ciutadans. Som moltes i molts caminants, que també fem camí al caminar, i la nostra sort és tenir tantes i tants companyes i companys que poden mirar més enllà, perquè haguem de caminar menys. No deixarem de caminar.
Esquerra té, amb diferència, la solidesa i maduresa necessària per afrontar qualsevol procés de canvi sense immutar-se, no en dubteu. No tenim cap altre interès que la gent d’aquest país. Per això l’eina per a transformar pot canviar de mans cada quatre anys i canvia per sufragi universal i secret. No ens fa por allò que defensem per a tothom i per això ens ho apliquem nosaltres mateixos.
El proper set de juny tota la militància d’Esquerra està cridada a les urnes. Animo a les companyes i companys a participar-hi, i aprofito també per animar a la ciutadania a conèixer un partit diferent, obert i participatiu, democràtic. Us animo a conèixer el partit de les mans netes.