Esmena

Avui m’he llevat amb la trucada d’un company que m’avisava de la publicació d’una “notícia” sobre aquest bloc en un diari electrònic del país. Quan he visitat el diari m’he trobat amb el comentari sobre l’escrit que trobareu més abaix. Tot aprofitant les poques visites de més que potser genera aquesta efemèride entre personal descontent, gent que té la solució per a tots els problemes del món i més habitualment entre simples curiosos, torno a esmentar quelcom que repeteixo sovint: malgrat tot, la bona gent d’Esquerra segueix creient en el que ha cregut sempre, ens uns Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos. Ens discutim, i és clar, i tenim premsa segura. Però quan ens discutim, és sempre per veure com hi arribem abans, si per aquest camí o aquell altre o el de més enllà, sempre cap a millor.
Hom llegeix, opina, discrepa, escriu, aplaudeix, pensa, creu. I tot això és també Esquerra. També és Esquerra els ajuts al lloguer jove, la denúncia del dèficit fiscal, la llei de serveis socials mínims, la defensa del medi natural, la necessitat d’un marc català de relacions laborals, l’increment en un 50% dels ajuts als municipis, la nova llei de la corporació, la integració dels immigrants, els cursos de català, el cinturó ferroviari, la internacionalització de les empreses catalanes, la seguretat a l’illa de Mallorca. La llista és llarga i extensa i no es pot llegir gaire sovint als diaris electrònics o impresos de la nació. I molts intuïm el perquè de tot plegat. Gràcies per tot plegat.
Els que em coneixeu sabeu bé que ofendre no està en la meva llista d’intencions. Als ofesos, les meves excuses. A les companyes i companys, la meva gratitut per poder dir-vos companyes, per poder dir-vos companys.