Respecte institucional

Alguns, molts, creuen que cremar una fotografia és radicalitat. Quan ens n’assebentem que als Estats Units condemnen gent a cadena perpètua per possessió de marihuana, o a sis mesos de presó per no portar el gos lligat, ens escandalitzem. Quan jutgen joves catalans per cremar fotos no ens escandalitzem, els titllem de radicals.
Demanar respecte institucional a una institució no democràtica per part d’un partit republicà, d’esquerres i independentista em sembla una mica (o molt) kafkià, a tall descriptiu. El pròxim serà demanar respecte institucional a les institucions birmanes? Després podríem demanar respecte institucional per a totes les dictadures del món. De fet, podríem esmenar la Llei de Memòria Històrica, tot dient que respectem la institució franquista. També podem demanar respecte institucional per a l’exèrcit espanyol (amb el què s’ha votat ho han fet), com a bona institució que és. Ahir parlava amb una de les poques persones a qui considero sàvies en aquest món. Ell em parlava de la contraposició entre partit ideològic i partit de govern. Em parlava de la necessitat de digerir contradiccions. Em parlava de partits polièdrics. Tinc una indigestió, i ell, també.