Sobre l'independentisme i el Reagrupament

Podem estar d’acord o no amb una estratègia. Podem maleïr-la si cal. Podem creure, i jo ho crec, que fa més nosa que servei. Del que no ens podem enfotre, és del compromís inequívoc d’una gent amb la causa de la llibertat, que també és la nostra. Si l’independentisme es diversifica pel què fa a opcions polítiques, pot ser degut a diversos factors:
En primer lloc, pot ser que l’independentisme s’estigui consolidant plenament com a opció política normalitzada. En aquest cas, apareixeran, a la dreta, partits polítics liberals que defensaran sense ambigüetats la constitució de la nació catalana com a estat independent al si de la Unió Europea.
En segon lloc, pot ser que la representació política de l’independentisme, si és que aquest no creix, s’estigui fragmentant. En aquest supòsit la principal responsabilitat d’aquest fet recau en la opció política majoritària que defensa aquest supòsit, per acció o per omissió.
En tercer lloc, pot ser una barreja dels dos supòsits anteriors. En funció de la velocitat amb la que es produeixi la consolidació de l’independentisme a la societat i en funció del tant per cent que aquesta opció representi al si de la societat en un moment determinat, major o menor disfunció pel què fa a la consecució d’un estat propi representarà la diversificació de la oferta política independentista.
Crec que la consolidació de l’independentisme a la nostra societat, malgrat el creixement actual, és encara insuficient pel què fa a la consecució d’un estat propi. Crec que la velocitat amb la que aquesta opció creix a la societat és encara massa depenent de les circumstàncies i poc de les estructures. Crec per tant que l’aparició d’opcions polítiques independentistes fora d’Esquerra és avui, no demà, fragmentació.
Tanmateix, i sortint d’aquestes valoracions, mai me n’alegraré que un independentista o una independentista se’n vagi a casa. En aquest sentit, que el Reagrupament Independentista fracassi com a opció política no és l’important. L’important són el conjunt de persones que desinteressadament han dedicat i dediquen hores a la causa i que ahir potser van veure apagar-se una llum. Espero de debò que no se’n vagin a casa. A totes i tots ells, primer de tot i des de la legíma discrepància, el meu respecte. I per últim, la voluntat que ens acabem trobant. Salut i lluita reagrupats i reagrupades!