Ullastrell i el tractament de terres

Existeix, en política, una manera de posar tothom al seu lloc: les eleccions. Per a tota la gent que desenvolupa feines de representació i gestió pública, tant pels i les qui es cansen com per aquelles i aquells que de vegades obliden qui són, qui representen i quins interessos defensen, si els propis o els col·lectius. Qualsevol responsable públic, qualsevol electe, sap que, faci el que faci, bo o dolent, se sotmetrà, irremeiablement, a la voluntat popular, que en l’aspecte polític representa un judici públic, tant si s’ho mereix com si no. Existeix un consens pràcticament majoritari sobre els mandats de quatre anys, tot i que forces polítiques com Esquerra, defensen, des de fa uns quants anys, l’aprofundiment en les mesures de participació de la ciutadania, en forma de pressupostos participatius, referèndums, consells participatius, etc. Es tracta d’acostar la política a la ciutadania, es tracta de corresponsabilitzar la ciutadania de manera més efectiva en la presa de decisions que els afecten en la majoria de casos. Aquesta manera de fer, de governar, d’actuar, no és ni molt menys compartida dins del context polític actual.

Imaginem-nos però, que una decisió política afecta o pot afectar l’esdevenir d’un poble, d’una ciutat, no ja durant els quatre anys en què legítimament hom ostenta la responsabilitat de governar un municipi. Pensem per exemple en una decisió que pot condicionar la vida dels habitants i dels governants d’un municipi durant els propers vint anys. Pot un governant prendre una decisió d’aquesta mena? Sens dubte que està capacitat legalment per fer-ho. Però pot?

Fa uns dies que la majoria de la població d’Ullastrell, veu, amb una barreja d’incredulitat i indignació, com l’equip de govern actual del municipi format per CIU i UGO, està tancant o ha tancat un acord per a la instal·lació d’una planta de tractament de terres contaminades al municipi. Sense entrar en els detalls econòmics de l’acord, que qualsevol inexpert com el qui escriu podria considerar entre poc i molt poc lucratius per al municipi, estudiant breument el mercat de tractament de terres contaminades, em pregunto si l’alcalde d’Ullastrell, el senyor Rodó, i l’equip que l’acompanya, s’han tornat bojos. Només puc entendre un acord d’aquestes dimensions, sense consens de cap tipus, des de la irracionalitat.

El senyor Rodó ha enviat una carta a la gent d’Ullastrell detallant els avals administratius que ha rebut la citada instal·lació. Però m’he imaginat, per un moment, que tingués la sort i el privilegi de viure a Ullastrell. I he pensat que si tingués aquesta sort, l’aval de mil administracions per a la instal·lació d’una planta de tractament de terres contaminades, o dit en llenguatge profà, de tractament de merda, al meu poble, m’importaria ben poc. Però fins i tot pensant això, he fet l’esforç de creure que existeix gent favorable al projecte. Entenent que els acords d’aquest tipus potser no poden esperar els nou mesos que queden per decidir qui governarà, me n’he enrecordat de la Llei de Consultes aprovada pel Parlament de Catalunya durant la present legislatura, que simplifica de manera important l’atzucac de l’encara privilegiada població d’Ullastrell.

En aquest diàleg que he mantingut entre jo i la meva imaginació; a la pregunta de si el senyor Rodó podia tancar aquest acord sense comptar amb l’aval directe de aquells i aquelles a qui suposadament representa, m’he respost que no. M’he respost que cal que una decisió d’aquesta magnitud, per salut cívica, social, democràtica, paisatgística, ecològica, comarcal, nacional, cal que se sotmeti a la ratificació de la ciutadania. Només cal que el senyor Rodó convoqui el poble d’Ullastrell a una consulta similar a aquella en què ja van dir que volien una Catalunya independent i els pregunti si volen o no volen aquesta instal·lació, malgrat que la resposta sigui òbvia i el seu temps al front del municipi s’estigui acabant.