Acampades i política

Hi ha, abans i durant una campanya electoral com la que ens ocupa, diversos arguments que, a diferència de la famosa sentència de Goebbels, i després de 32 anys d'eleccions municipals, acaben semblant mentida per repetició.
Porta ja, aquesta mal anomenada democràcia post dictadura, aquest sistema creat amb el tutelatge dels exèrcits espanyols i dels poders fàctics econòmics i financers, 32 anys de trajectòria, i l'esgotament del model es fa palès en les manifestacions de descontent, en la desafecció, en l'abstenció creixent. Mal favor a la democràcia real que es reclama, amb tot el dret del món, el fet d'abstenir-se.
Tot just aquests dies comencem a veure i a viure mobilitzacions arreu del país que denuncien, aquest cop sense intermediaris, un conjunt de situacions injustes i a la vegada descarades que un determinat sistema polític i financer imposa.
Aquestes manifestacions atorguen al poble que es manifesta una sensació agradable i novedosa. És la sensació que són, que som, amos i senyors dels nostres destins com a subjectes i com a col·lectiu.
Tanmateix, aquesta sensació agradable i novedosa topa, elecció rera elecció, amb una situació no menys real que la dels i les qui es manifesten. Existeix també una majoria que vota, que no s'ho perd mai, i que manté l'ordre, l'statu quo imperant. De la majoria que lluita per a subvertir l'ordre establert, si és que tal majoria existeix, els qui votem som una minoria.
L'única cosa que no es passen pels collons els polítics que mantenen l'ordre és el teu vot. I si dic els polítics que mantenen l'ordre, vull dir que sí, que hi ha polítics que lluiten per canviar-lo, però arreu, són minoria. No perquè n'hi hagi pocs, sinó perquè són pocs els i les qui els voten.
Les eleccions són política, el sistema electoral és política, però cedir el seient a un jubilat a l'autobús és política, separar les deixalles entre vidre, orgànica, paper o envasos és política, fer castells és política i les acampades arreu del país, òbviament, són política.
I des del principi dels temps, amb tots els matisos del món, hi ha hagut dos costats. Des de Marx fins a Stuart Mill passant per Weber o Berlin i molts més, han parlat del tema, i no seré jo qui aporti quelcom nou al respecte.
Ahir, a un acte a Bellaterra, comentava un company de partit que les esquerres sempre primaven la justícia per sobre de l'ordre, fins al punt de subvertir l'ordre en pos de la justícia. Les dretes, en canvi, sempre primaven l'ordre per sobre de la justícia, fins al punt de permetre la injustícia en pos de mantenir l'ordre. Sobre aquesta afirmació, en podrem veure les conseqüències pràctiques si finalment la Junta Electoral ordena, i un govern de dretes executa, l'ordre de mantenir l'ordre.
El que no s'entendria, tanmateix, és que totes i tots els qui aquests dies han decidit començar a fer política activa acampant, deixin de fer-la diumenge a les urnes.

"La política, o la fas o te la fan" Joan Fuster