Carta a la majoria silenciosa

Benvolguda majoria silenciosa,

Vagi per endavant que no ens coneixem. Es pot considerar que des de ben jove he mantingut una relació força fluïda i amistosa amb la teva antítesi, la minoria sorollosa. No tinc tants anys com tu ni la teva experiència milenària. Tampoc tinc ni tindré mai tantes victòries al meu historial. Tot repassant mentalment totes les manifestacions de la història que puc recordar, i les que no conec o no puc recordar, tinc la impressió que en qualsevol manifestació o mobilització ciutadana sempre vas ser, ets i seràs més nombrosa que la minoria sorollosa que es manifesti. Crec no equivocar-me si dic que per això et deus dir majoria i la minoria, minoria. T’aventuro molts èxits futurs en aquest sentit.

M’he atrevit a adreçar-te aquesta breu carta, després de molt pensar-hi, per comentar-te alguns dubtes sobre la teva naturalesa que des de fa quatre dies em tenen intrigat a mi i diria que a tot un país.

El primer dubte que em turmenta no té tan a veure amb el teu nom com amb el teu cognom. Fa molt anys que conec a la minoria i he tingut temps de tastar la seva medicina en reiterades ocasions. Ella té una propietat diria que quasi màgica: De tant en tant canvia de cognom, i quan ho fa, canvia totalment. Fixa’t si canvia, que de vegades es posa el teu cognom, i desapareix de la història! Minoria silenciosa! Com et deia, jo a la minoria sorollosa la conec moltíssim, però de la silenciosa no te’n podria dir ni quina pinta fa. El fet és que em preguntava si tu, majoria, també pots canviar de cognom.

El segon dubte que em faria un gran servei que em resolguessis penja del primer dubte i també té a veure amb el teu cognom. Com pots veure, el teu nom no me’n genera cap, de dubte. Em podries explicar, en el cas que puguis canviar de cognom, si et sabria gaire greu fer-ho? T’agrada el cognom sorollosa? Saps si és una qüestió de registre civil? Potser de decibelis?

El tercer i últim dubte té a veure amb els tràmits necessaris per a conèixer-nos, entaular relació i oficialitzar-la. Potser et sembla atrevit per part meva, però tinc la impressió que tu i jo fa alguns temps que formem part del mateix. Et diria fins i tot que estem predestinats a ser un de sol. Que som majoria, i que a la que et canvïis el cognom aquest de silenciosa pel de sorollosa, no t’oblidarem mai.

Tot esperant poder reunir-nos aviat i oficialitzar la nostra nova relació com a majoria sorollosa, rep una forta abraçada

PD. Jo sabia que el que tenia amb la minoria sorollosa no era per sempre.