2.4.09

Sense solta ni volta

La pressió popular perquè mantingui el bloc actualitzat comença a fer-se insostenible. El súmmum va ser dissabte passat, quan em van comentar quelcom sobre el mateix i jo sense saber de què em parlaven. I no és la primera vegada. La manca de temps segueix resultant una malaltia crònica per a mi, i encara no està decidit què caurà per tal d’encabir el temps dedicat a escriure. Tinc el temps per a uns apunts breus, de Terrassa, del país i del món.
Pel què fa a Terrassa, aquesta setmana el Partit Popular, Unió Democràtica i Convergència s’uneixen de nou per a convocar un ple extraordinari sobre mobilitat. En Josep Rull s’equivoca, una vegada més, potser empès pel potent lobby “unionista”. Tots els significats són vàlids en aquest cas.
Pel què fa al país, la dreta espanyolista del president Camps rebla el clau amb la llei paral•lela de l’avortament que impulsa el seu govern. Sembla ser que certes germanes de la caritat de marcat catolicisme es dedicaran a perseguir les dones que han decidit avortar perquè no ho facin, tot això a càrrec dels pressupostos de la comunitat. Al Principat, la compareixença del conseller d’interior Saura per a donar explicacions sobre els incidents amb els i les estudiants no va ser tal cosa. Faltaven i falten encara peces importants del trencaclosques.
Pel què fa al món, no per menys sorprenent cal deixar de fer esment al pacte de govern establert pel Partit Socialista d’Euskadi i el Partit Popular. Què és doncs frentisme per al senyor López si no això? Euskal herria és en aquests moments un front.