26.11.10

Ara que hi ha calma

Diuen les enquestes que no ens anirà gaire bé, que ningú dóna un duro per nosaltres. I avui, just abans que comenci allò que en diuen jornada de reflexió, i abans també que diumenge les catalanes i catalans ens diguin què els hi sembla millor, vull dir unes quantes coses en aquest bloc mig abandonat.

Durant 7 anys de govern ens han dit de tot, ens han jutjat, ens han linxat, ens han desprestigiat, també ens hem equivocat, no cal dir-ho, i el judici serà el que sigui. Però passi el que passi, dilluns ens tornarem a aixecar i seguirem insistint. Aquells que durant anys s'han inflat la boca parlant de poltrones, de sobte callaran, perquè encara avui creuen en un ordre natural de les coses que exclou a les esquerres. Tanmateix, si tornen, i tots els números diuen que tornen; el país ja haurà canviat, i aquests anys que venen, hauran de gestionar un país amb un augment significatiu de persones a qui hem tret la vena dels ulls. I dic hem, perquè ara que queden dos dies i està pràcticament tot el peix venut i ja hem convençut a tothom qui podíem convèncer per diumenge, no em cal fer campanya, em cal dir que estic convençut que la contribució d'Esquerra a la normalització i augment sostingut de la causa de la llibertat a casa nostra és cabdal.

Sempre dic a les companyes i companys que s'incorporen a les JERC que si es volen dedicar a la política, no fan una bona tria venint a Esquerra. La opció segura en aquest cas és CIU, és el PSC. Els hi dic acte seguit, que si el que volen és transformar la societat per a fer-la més justa i alliberar aquest país, estan al lloc correcte. Els hi dic que si volen comoditat i poder, s'han equivocat. Els hi dic que si volen patiment i lluita, estan al lloc correcte. I dic això perquè diumenge acatarem el que decideix el poble de Catalunya tant si ens és positiu com si és negatiu però dilluns hi tornarem, i tant que hi tornarem. Tinc l'honor i l'orgull de formar part d'una organització, les JERC, i d'un partit, Esquerra, que no es rendiran mai. I avui, en la prèvia d'unes eleccions al Parlament de Catalunya en què pinten bastos, us dic amb total convenciment, i us repeteixo les vegades que faci falta, que quan s'escrigui la història de la nostra independència, nosaltres hi serem.

PD. A totes i tots els patriotes que a les dures i a les madures esteu allà, que sou més dels que alguns voldrien: si guanyarem, és perquè hi sou.

Salut i lluita!